És considerat un dels seguidors de l'abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner. El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton (Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa). El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d'Octubre (1956) amb una obra de tendència informalista. El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970.
L'obra de la primera època, amb reminiscències matèriques i constructivistes, és substituïda per una pintura més etèria i lluminosa de gammes cromàtiques molt restringides i espais atmosfèrics. El 1958 conegué l'escriptor i crític Julien Alvard, ideòleg del moviment nuagisme, en el qual s'integrà. El 1959 feu la primera exposició individual a la Galeria Breteau de París, on participà aquest mateix any en l'exposició "Yann" al costat de Duque, Benrath i Duvillier. Prengué part en la mostra "Antagonismes" al Museu de les Arts Decoratives de París (1960).
Entre el 1964 i el 1968 deixà de pintar per concedir-se un període de reflexió. Participà activament en el Maig del 68 i col·laborà en els muntatges dels cinétracts de Jean-Luc Godard, Chris Marker i Alain Resnais, entre d'altres. Es traslladà a Nova York durant dos anys (1970-72) i tornà a París, on s'instal·là definitivament. Mai no abandonà el contacte amb el seu país natal i alternà estades a Madrid i la Vall de Santa Creu, al costat del Port de la Selva. És a mitjan dècada de 1970 quan la seva pintura se suavitza i els límits de l'obra desapareixen per incidir en la captació lumínica, i metafísica, rica en matisos. Crítics com Julien Alvard, Paul Rosenberg, Cirici Pellicer, Santiago Amón, Juan Manuel Bonet, Marcel Broodthaers i Geneviève Bonnefoi feren aportacions cabdals en l'anàlisi del seu treball. Les seves obres es troben en museus i institucions com el Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el Museu d'Art Modern de París i el MACBA, entre d'altres, així com en col·leccions públiques i privades d'arreu del món.